Relatos cortos de Noel

Praise for Mezcal: "Mezcal is also a lyrical meditation upon the ultimate strength of the land, specifically the desert Southwest, and how that land prevails and endures despite every effort of modern industry and development to rape and savage it in the name of progress. Mezcal lingers in the mind as only the very best books manage to do."—Harry Crews "The author . . . excavates his own tormented life—and its relation to the land he loves—in a series of powerful, imagistic autobiographical essays. Like the desert he cherishes, this memoir is harsh yet lovely, full of sour self-truth. . ...

Es la narración breve el estilo que atrae al autor para poder expresar sus emociones e intereses, que consisten en el conocimiento de sí mismo. Sin necesidad de buscar respuestas en el universo, Torri hace una reflexión íntima y personal, para encontrar las respuestas que busca; es esto lo que hace que el autor sea afín con su lector, pues busca, analizándose a sí mismo, encontrar una explicación a sentimientos comunes. Mediante sus diversos estilos transmite las diferentes aristas del alma humana, reflexionando sobre temas como la figura femenina, el amor a la vida, el fracaso, el...

Què ocorreria si els mitjans de comunicació anunciaren el descobriment d'una poetessa del segle VII a. de C., amiga de Safo i autora d'uns versos eròtics gravats sobre el marbre d'una tomba grega? Com es valoraria la seua escriptura, ignorada pels experts? I si es determinara la seua no autenticitat, o es tractara d'una falsificació inqüestionable, però perpetrada per un gran escriptor contemporani? En quins termes apreciem la diferència entre l'original i la còpia perfecta? Quins factors intervenen en l'experiència estètica? Afecta la signatura del poeta a la vivència de la...

Estàs content i et sents tranquil, tens temps lliure. Alguna cosa en tu vol expressar-ho. No saps què ni saps com. Agafes el portàtil, ets a casa, potser al llit, potser a la teva cadira favorita, i escrius. No hi poses títols, no ho penses embellir. Les paraules et pesquen, els ulls esperen fins que arriba la paraula, es mouen d’una banda a l’altra, les mans teclegen. Et recordes de coses que havien passat, impressions que estaven immòbils dins teu i volen sortir per no se sap quina raó. No ho reconeixes, i les fas fora. Simultàniament ho fas en una altra llengua i totes dues...