El priscilianismo. Arqueologia y prosopografia

El Breviari de Martí d'Aragó és una de les obres més atractives del període baixmedieval en la Corona d'Aragó. El seu estudi es revela com una tasca fonamental per a comprendre l’aparició i la difusió del gòtic internacional en dos zones geogràfiques concretes: el Principat de Catalunya i el regne de València. La possibilitat d’analitzar aquesta ambiciosa obra, s'havia plantejada ja durant la realització de la tesi de doctorat dedicada a la producció miniaturística catalana del gòtic internacional, però les limitacions imposades pel marc, tant cronològic com formal, van...

Aquesta edició recull el procés de gestació, desenvolupament i dissolució del dissentiment estudiantil universitari sota el franquisme, utilitzant com cas d'estudi la Universitat de València, en comparació amb altres universitats espanyoles i amb els moviments estudiantils coetanis d'altres països. Comprès en dos volums, el primer recull l'evolució entre el 1939 i el 1965, se centra en el llarg i complex procés d'alienació dels estudiants valencians respecte al Govern i al SEU. El segon volum, que comprèn entre el 1939 i el 1965, explica el desafiament a la dictadura que va...

Marta Minujín, Nacha Guevara, Les Luthiers, Almendra, Marilú Marini, Andy Warhol, Umberto Eco, John Cage, Julio Le Parc, Yayoi Kusama Todos estos protagonistas de la cultura argentina tienen un origen común: el Instituto Di Tella. Al calor de la fortuna de la nave insignia de la burguesía industrial, el edificio de la calle Florida al 900 se convirtió entre 1963 y 1970 (en una correspondencia cronológica con el reinado de los Beatles) en el epicentro de una vanguardia que saltaba los decorados de la pintura, el teatro, la música y la danza para instalarse como una usina que desafiaba...

Las propuestas dirigidas a crear artificialmente un grupo social dominante a costa de seleccionar y segregar seres humanos, incluso eliminándolos, son algo muy antiguo en la historia. Platón y Aristóteles son un antecedente teórico lejano, pero Esparta lo practicó sin condescendencias. La revolución darwinista vino a generar una inesperada derivación: el darwinismo social. Inspirado en las llamadas “leyes de la naturaleza” –en términos prácticos la ley del más fuerte– buscaba trasladar artificialmente a la sociedad los principios de selección y supervivencia. Los elementos...